1. "Colón".
Que Colom era català se sap des de principis del segle XX. El 1927, per exemple, el peruà Luis Ulloa ja ho va assegurar amb molta informació a les seves mans. L'origen de l'estàtua de Colom cal cercar-la en aquest fet. Van arribar la guerra genocida, el nazi fastigós i el camp de concentració de 40 anys, i ja en fa 18 que Jordi Bilbeny, de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC, www.histocat.com ), va començar a gratar. Després de tres llibres anteriors, acaba de publicar-ne el quart i de moment definitiu, "Cristòfor Colom: príncep de Catalunya" (Editorial Proa). A partir d'ara són els altres els que han de demostrar alguna cosa sobre el "contementida" oficial. Fins i tot als Estats Units el Discovery Channel va emetre un documental sobre Colom en què s'assegurava que la hipòtesi més raonable és la catalana. Ara que sabem que Colom era un noble de Barcelona, vinculat a la Cort, militar i navegant expert, que formava part de la potència nàutica i militar de l'època que dominava la Mediterrània i que les Canàries eren la base catalana de l'Atlàntic durant els segles XIV-XV, que va sortir de Pals de l'Empordà quan tenia un important port abans que el desviament del Ter el sepultés sota els sediments i hi creés la platja que veiem avui dia, que va rebre el finançament de la Corona d'Aragó, que va obtenir el càrrec de Virrei (càrrec catalanoaragonès), que hi ha mapes antics per tota Europa amb tota Amèrica plena d'escuts amb quatre barres, ara que sabem que en cartes de Colom a Itàlia, signava ColoM, acabat amb M, i que escriu amb catalanades contínues... Ara que sabem tot això, a veure qui és l'estúpid que a partir d'ara celebra el 12 d'octubre com a Fiesta de la Hispanidad sense que li caigui la punyetera cara de vergonya.

Seguint la línia de la investigació de Colom, i estudiant a fons la censura terrible dels segles XVI i XVII (justament els pressumptes segles d'or de la literatura castellana, que venien just després dels segles d'or de la literatura... catalana!! és clar... la "Decadència"!!), el mateix investigador Jordi Bilbeny descobreix que no es podien publicar llibres en català, i no només això, sinó que directament, no es pot publicar res sense que sigui retocat o traduït pels censors. Se sap ja que la vida de Cervantes no va ser la d'un individu qualsevol d'Alcalá de Henares, sinó la d'una persona culta, vinculada a la Cort, que es mou tota la vida pels territoris de la Corona d'Aragó, que el Quixot és una burla de l'aristocràcia castellana de l'època que va ser celebrada (i publicada massivament al principi) justament als territoris més anticastellans (València, Barcelona, Portugal i Flandes). Sabem que la història de la família Servent, de Xixona, quadra perfectament amb la vida i la família de Cervantes, batalles i empresonaments per la
Mediterrània inclosos. Sabem que Cervantes parla de València com la ciutat més bonica d'Europa, que ridiculitza contínuament els castellans, que parla elogis majúsculs dels catalans, que el boig del Quixot recupera la raó a Barcelona, que salva del foc el Tirant lo Blanc, que el Quixot està ple de catalanades i no se'n conserva la primera edició de Barcelona, que la partida de naixement de Cervantes a Alcalá està falsificada... I tantes, tantes, tantes coses més, que en pocs dies s'estrenarà un documental de David Grau sobre el tema de la catalanitat de Cervantes, o ja n'hauríem de dir "Miquel de Servent". A veure qui és l'estúpid que a partir d'ara s'atreveix a anomenar l'espanyol "la llengua de Cervantes" sense que li caigui la punyetera cara de vergonya.

Sabem que la bandera catalana, les quatre barres vermelles (o 2, o 3, o 4, o 5, o 6... com era comú en tota l'edat mitjana) sobre fons groc és la bandera més antiga d'Europa, que durant segles identifica tots els regnes confederats de la Corona d'Aragó, tant abans com després del 1714, quan està més que documentada, pintada i dibuixada, que ha perdurat tant que ha arribat fins i tot als nostres dies... I en canvi la bandera "espanyola" actual és fruit d'un decret de Carlos III a finals del segle XVIII (!!) i va ser triada (oh casualitat entre les casualitats...) entre algunes altres opcions basades en franjes vermelles horitzontals sobre fons groc (!!). En poques paraules, que la bandera espanyola és una còpia barata, una apropiació indeguda, un plagi, de la mil·lenària bandera catalana. En aquestes condicions, a veure qui s'atreveix a celebrar el Día de la Hispanidad onejant una bandera "española" enorme a la Plaza de Colón, dient que "l'idioma de Cervantes" no va ser mai "lengua de imposición, sino de encuentro".

Espanya és a punt de desaparèixer per pura vergonya d'ella mateixa. La veritat sobre l'Espanyolíssima Trinitat és que tot és una punyetera farsa, una mentida de proporcions descomunals, una apropiació indeguda sense comparació en tota la història europea, que el món és a punt de descobrir, perquè malgrat el pas dels segles, evidentment una mentida tan grossa havia de deixar rastres que avui hem trobat finalment, malgrat tots els entrebancs, i que les noves tecnologies ajuden a divulgar amb un simple clic: www.histocat.com.

Adéu Espanya!

Juan Manuel Rodríguez, 30 anys
Castelldefels (Baix Llobregat)
Conseller de Catalunya Acció