24 d’octubre 2006

Fets de Prats de Molló

El passat diumenge 22 d'octubre es commemorà el 80è aniversari de la gesta d'en Francesc Macià i del centenar de patriotes voluntaris que des de la localitat nord-catalana de Prats de Molló, mostraren al món el conflicte català i el seu anhel d'independència.

Arran dels coneguts com a «Fets de Prats de Molló», el plet català fou escampat per tot el món. La detenció dels insurrectes que s'havien conjurat a la comarca del Vallespir —deguda a la delació d'un espia a sou de França, descendent del revolucionari italià Garibaldi—, el posterior judici a París d'en Macià i dels soldats catalans, la sentència (les penes de presó i les multes) i l'exili a Brussel·les, foren notícia de primera plana als diaris europeus i americans.

Des del 1714 que el nom de Catalunya no era en boca de tanta gent forana. Poc més de dos-cents anys després de l'ocupació espanyola de Catalunya, una nova generació de patriotes agafaria les armes per a demostrar als catalans com es guanya la independència. El caràcter bel·licós dels catalans era ben viu entre el jovent, i la tradició catalana s'acomplia malgrat les prohibicions. En arribar a l'edat en què se't podia considerar home, el cap de casa et donava els símbols que així ho assenyalaven: la clau, el duro i el punyal. Els catalans sempre s'havien considerat francs, és a dir lliures, per contraposició a la resta d'humans, la majoria dels quals eren súbdits. La llibertat dels catalans, fixada des dels orígens de la nació i que s'anà reglamentant en les Constitucions de Catalunya, ens costà sang, i per aquesta raó tot català ben nascut anava sempre armat, per a defensar la llibertat i per a defensar-se. Amb Macià reneix l'esperit atàvic, el delit de recobrar la llibertat arrabassada, i molts dels seus seguidors ho abandonaren tot per Catalunya: família, treball, estudi, posició... Fins al darrer alè de vida, tots, sense excepció han servat, a la nineta dels ulls, l'estel de la Independència. Glòria eterna als defensors de la pàtria!

Els primers dies de novembre de 1926 més d'un centenar de catalans van demostrar l'afany de llibertat i independència que reclamava el subconscient de tota una nació que restava empresonada i violada per la tirania i la barbàrie espanyola representada per la dictadura de Primo de Rivera. Va ser una temptativa d'aixecament armat a nivell general, impregnat de valentia i heroïcitat, que si hagués reixit, disposaríem d'un precedent històric contemporani de caràcter separatista de ben segur molt productiu i difícilment tapat i silenciat per la historiografia "oficial", actualment constatable. En tot cas, dirigents polítics com Macià, es troben a faltar a la Catalunya actual, on no hi ha ni valentia ni heroïcitat, en canvi, acomplexament i genuflexió en trobem per donar i per vendre.

El president Macià tenia determinació i ho tenia tot molt clar. Extracte de la declaració que en Francesc Macià havia de llegir quan hagués declarat la independència :
"A LES NACIONS LLIURES DEL MÓN, SALUT ! És Catalunya la que avui us saludem, nacions lliures del món, en el moment d'aixecar-se en armes en defensa del seu dret imprescriptible de governar-se ella mateixa....Volem una Catalunya per als catalans! Volem una cultura moderna per als nostres infants, per als nostres obrers i per a les nostres escoles superiors. Volem el màxim de millorament per al nostre proletariat. Volem administrar nosaltres mateixos les nostres riqueses nacionals, en una República Catalana independent. Que sàpiga tot el món que no estem animats d'un esperit d'odi contra la resta de la Península ibèrica, ni tampoc per un esperit d'imperialisme i de conquesta. Ens consideraríem sortosos, una vegada lliures, d'ajudar els altres pobles d'Espanya que pateixen sota el mateix règim de reacció, per tal que ells també n'esdevinguessin. Volem trencar les cadenes que ens endogalen amb ells per la força i reemplaçar-les pels lligams lliures i fraternals que ens permetin de treballar junts per la pau internacional. Car és per aquesta pau internacional per la que, en darrera anàlisi, ens aixequem en armes.I és a vosaltres, pobles lliures de tot el món, a qui adrecem, els primers, la salutació i el nostre crit d'angoixa, demanant-vos de reconèixer el nostre dret d'esdevenir lliures. Ho fem amb l'esperança i la fe en la llibertat i la justícia, aquest principi fonamental de Dret internacional per la cooperació, no forçada, sinó lliure i cordial de tots els pobles i per la igualtat civil, contra tot privilegi i tota tirania. Tenim el convenciment que no serà assegurada la pau d'Europa mentre la força dels exèrcits sostingui exclusivament l'imperialisme i no siguin assegurats els drets de les nacions petites a disposar lliurement d'elles mateixes. Pel dret dels pobles i dels homes! Per la pau internacional! Salut!"
Francesc Macià, Prats de Molló 1926.

Avui, vuitanta anys després, segueix sent majoritàriament vigent aquesta declaració que tenien preparada els voluntaris catalans encapçalats per Francesc Macià. Motiu pel qual hauriem de reflexionar, i que la seva experiència i sacrifici ens serveixi d’exemple per no defallir en la lluita per la independència de Catalunya.

Catalunya Acció, enguany i amb un projecte ambiciós i actualitzat al segle XXI, sense armes de foc, però amb la mateixa força i convicció, recull l'esperit i la valentia d'aquells catalans que un dia van dir prou, i s'adonaren que l'única solució és trencar amb Espanya.

*nota: per saber-ne més, La Catalunya Rebel, El procés a Francesc Macià i als protagonistes dels fets de Prats de Molló, Símbol Editors, Col·lecció Memòria, 2003, Barcelona.
Text original publicat sota el títol de la Catalogne Rebelle per Estat Català. Agence Mondiale de Libraire. París, 1927

Oriol Escuté, 22 anys
Membre de Catalunya Acció
Barcelona (Barcelonès)
23 d’octubre 2006

S'ha comès un historicidi

Estrenem des de Catalunya Acció la secció Història dins la Gaseta digital El Nord. Analitzarem minuciosament la història dels Països Catalans per demostrar que en el nostre passat NO tot són derrotes, desgràcies i repressió, malgrat ens volen fer creure els espanyols i els encaixistes catalans, que conscienment i mitjançant la història "oficial" es permeten el luxe de contaminar i ocupar (també) la ment i l'autoestima de generacions de compatriotes amb la finalitat d'amagar-nos i segrestar-nos tots els referents i exemples de valentia, heroïcitat i patriotisme de la nostra història nacional. En canvi, ens mostren i ens inculquen una història acomplexada, que ens domestica i ens escarmenta, possibilitant així, una fortificació i consolidació del seu règim de dominant i de subordinat, d'amo i d'esclau, de metròpoli i de colònia, d'Estat i de província...
Per això i molt més, l'objectiu d'aquesta secció serà recuperar la dignitat i la moral, així com la història, de la nació catalana. I rigorosament, procurarem amb designi projectar al nostre present humà; els valors, la il·lusió, l'esperit, el patriotisme i també per què no, els "collons" de milers i milers de catalans i catalanes que hi van deixar el temps, l'esforç, la sang i la pell, per les llibertats nacionals i per la glòria de la nostra Pàtria.

P.S. Historicidi: assassinat o homicidi històric amb connotacions polítiques gravíssimes.

Oriol Escuté, 22 anys
Membre de Catalunya Acció
Barcelona (Barcelonès)
14 de març 2006

L'Espanyolíssima Trinitat s'esfondra: Colom, Cervantes i la bandera espanyola són robatoris

Que Espanya cau a trossos ho veu tothom ja, a aquestes alçades. S'apropa un meteorit de proporcions descomunals que porta la trajectòria perfecta per a impactar als ciments d'Espanya, el que podríem anomenar "L'Espanyolíssima Trinitat" i que l'enviarà a fer punyetes. I és que els tres grans símbols, els pilars emocionals de la "Nación Española" que ells anomenen "Colón", "Cervantes" i la "bandera española" són simplement apropiacions indegudes de les més grans glòries catalanes.


1. "Colón".
Que Colom era català se sap des de principis del segle XX. El 1927, per exemple, el peruà Luis Ulloa ja ho va assegurar amb molta informació a les seves mans. L'origen de l'estàtua de Colom cal cercar-la en aquest fet. Van arribar la guerra genocida, el nazi fastigós i el camp de concentració de 40 anys, i ja en fa 18 que Jordi Bilbeny, de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC, www.histocat.com ), va començar a gratar. Després de tres llibres anteriors, acaba de publicar-ne el quart i de moment definitiu, "Cristòfor Colom: príncep de Catalunya" (Editorial Proa). A partir d'ara són els altres els que han de demostrar alguna cosa sobre el "contementida" oficial. Fins i tot als Estats Units el Discovery Channel va emetre un documental sobre Colom en què s'assegurava que la hipòtesi més raonable és la catalana. Ara que sabem que Colom era un noble de Barcelona, vinculat a la Cort, militar i navegant expert, que formava part de la potència nàutica i militar de l'època que dominava la Mediterrània i que les Canàries eren la base catalana de l'Atlàntic durant els segles XIV-XV, que va sortir de Pals de l'Empordà quan tenia un important port abans que el desviament del Ter el sepultés sota els sediments i hi creés la platja que veiem avui dia, que va rebre el finançament de la Corona d'Aragó, que va obtenir el càrrec de Virrei (càrrec catalanoaragonès), que hi ha mapes antics per tota Europa amb tota Amèrica plena d'escuts amb quatre barres, ara que sabem que en cartes de Colom a Itàlia, signava ColoM, acabat amb M, i que escriu amb catalanades contínues... Ara que sabem tot això, a veure qui és l'estúpid que a partir d'ara celebra el 12 d'octubre com a Fiesta de la Hispanidad sense que li caigui la punyetera cara de vergonya.


2. "Cervantes".
Seguint la línia de la investigació de Colom, i estudiant a fons la censura terrible dels segles XVI i XVII (justament els pressumptes segles d'or de la literatura castellana, que venien just després dels segles d'or de la literatura... catalana!! és clar... la "Decadència"!!), el mateix investigador Jordi Bilbeny descobreix que no es podien publicar llibres en català, i no només això, sinó que directament, no es pot publicar res sense que sigui retocat o traduït pels censors. Se sap ja que la vida de Cervantes no va ser la d'un individu qualsevol d'Alcalá de Henares, sinó la d'una persona culta, vinculada a la Cort, que es mou tota la vida pels territoris de la Corona d'Aragó, que el Quixot és una burla de l'aristocràcia castellana de l'època que va ser celebrada (i publicada massivament al principi) justament als territoris més anticastellans (València, Barcelona, Portugal i Flandes). Sabem que la història de la família Servent, de Xixona, quadra perfectament amb la vida i la família de Cervantes, batalles i empresonaments per la
Mediterrània inclosos. Sabem que Cervantes parla de València com la ciutat més bonica d'Europa, que ridiculitza contínuament els castellans, que parla elogis majúsculs dels catalans, que el boig del Quixot recupera la raó a Barcelona, que salva del foc el Tirant lo Blanc, que el Quixot està ple de catalanades i no se'n conserva la primera edició de Barcelona, que la partida de naixement de Cervantes a Alcalá està falsificada... I tantes, tantes, tantes coses més, que en pocs dies s'estrenarà un documental de David Grau sobre el tema de la catalanitat de Cervantes, o ja n'hauríem de dir "Miquel de Servent". A veure qui és l'estúpid que a partir d'ara s'atreveix a anomenar l'espanyol "la llengua de Cervantes" sense que li caigui la punyetera cara de vergonya.


3. "La bandera española".
Sabem que la bandera catalana, les quatre barres vermelles (o 2, o 3, o 4, o 5, o 6... com era comú en tota l'edat mitjana) sobre fons groc és la bandera més antiga d'Europa, que durant segles identifica tots els regnes confederats de la Corona d'Aragó, tant abans com després del 1714, quan està més que documentada, pintada i dibuixada, que ha perdurat tant que ha arribat fins i tot als nostres dies... I en canvi la bandera "espanyola" actual és fruit d'un decret de Carlos III a finals del segle XVIII (!!) i va ser triada (oh casualitat entre les casualitats...) entre algunes altres opcions basades en franjes vermelles horitzontals sobre fons groc (!!). En poques paraules, que la bandera espanyola és una còpia barata, una apropiació indeguda, un plagi, de la mil·lenària bandera catalana. En aquestes condicions, a veure qui s'atreveix a celebrar el Día de la Hispanidad onejant una bandera "española" enorme a la Plaza de Colón, dient que "l'idioma de Cervantes" no va ser mai "lengua de imposición, sino de encuentro".


Espanya és a punt de desaparèixer per pura vergonya d'ella mateixa. La veritat sobre l'Espanyolíssima Trinitat és que tot és una punyetera farsa, una mentida de proporcions descomunals, una apropiació indeguda sense comparació en tota la història europea, que el món és a punt de descobrir, perquè malgrat el pas dels segles, evidentment una mentida tan grossa havia de deixar rastres que avui hem trobat finalment, malgrat tots els entrebancs, i que les noves tecnologies ajuden a divulgar amb un simple clic: www.histocat.com.

A Espanya se li acosten temps foscos, de negror, de vergonya infinita. El meteorit gegant acaba d'entrar ja a l'atmosfera, i es carregarà en molt poc temps tot el que encara queda dret de la mentida més gran de la història. A partir d'ara riurem molt.

Adéu Espanya!

Juan Manuel Rodríguez, 30 anys
Castelldefels (Baix Llobregat)
Conseller de Catalunya Acció