De cop i volta, després d'acabar-se la pel·lícula, va irrompre durant ven bé un minut un aplaudiment generalizat a la sala 4 del cinema Aribau "Multicines" a Barcelona, s'escoltava de fons el "Cant de la Senyera" (que alguna àvia cantava emocionada), i els espectadors es resistien a marxar d'aquella sala, es respirava descolonització, em refereixo a l'essencial descolonització mental; per uns moments aquella gent se sentien orgullosos de ser catalans i catalanes, i no dubtaven que l'única solució que hi ha per superar el trauma nacional que pateix aquest país, és la independència. Ens ho acabava de dir l'avi de Catalunya, ens ho acabava de dir el Coronel Macià.

Des de Catalunya Acció, recomanem aquest film de temàtica històrica, on es pot comprendre i copsar la trajectòria del polític més carismàtic i important de la Catalunya contemporània. Se'n pot extreure una anàlisi prou significativa de la trajectòria de Macià plasmada en la pel·lícula, car mostra una similitud extraordinària amb la trajectòria històrica del catalanisme polític, entestat a canviar Espanya, tossut a fer-se entendre a base de pedagogia, decidit a mostrar una actitud victimista i de peix al cove com a estratègia per aconseguir llurs reivindicacions, etc... A canvi, Espanya no té cap mirament a l'hora d'humiliar-nos, negar-nos nacionalment i saquejar-nos. Macià demostra amb el pas del temps que a Espanya no hi fem res, i arriba a la conclusió que l'única via possible de desenvolupament nacional, social, i econòmic, passa per l'assoliment d'un estat propi que defensi els interessos propis, es a dir, la INDEPENDÈNCIA.

Catalunya Acció comparteix i difon aquesta maduració política que Macià predicava arreu del país, un catalanisme madur, es a dir, un catalanisme que no vol canviar Espanya, sinó trencar-la, un catalanisme intel·ligent i desacomplexat decidit a plantar cara i que no tolera cap tipus d'agressió, un catalanisme optimista que es mostra al món amb el cap ben alt i orgullós del que representa. Aquest era l'ideal del coronel Macià, i també el de Catalunya Acció en l'actualitat. Com va dir l'avi: abans soldats de Catalunya, que coronels d'Espanya!

Elisabeth Joyce, una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona el novembre de 1905, tot just per assistir a l’assalt de 200 militars amb destrals a l’impremta del setmanari Cu-Cut i a la redacció del diari La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada els fets i la tempesta política que desencadenaran enfrontant l’exèrcit amb els partits catalanistes.
Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, tret d’un que planta cara de manera decidida i ferma als seus companys.
És el Tinent Coronel en cap de la Comandància d’Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià i Llussà.

Veure el trailer de la pel·lícula:
http://www.egeda.es/josepmariaforn/forn/coronelmacia/catalan/trailer.asp

Enllaç amb el web oficial:
http://www.elcoronelmacia.cat/

Oriol Escuté, 22 anys
Membre de Catalunya Acció
Barcelona (Barcelonès)