L’investigador i documentalista Josep Barba analitza i exposa les seves troballes al voltant de la molinenca Eleonora d’Arborea, reina de Sardenya al segle XIV

Després de les conquestes del Regne de Mallorca del rei Jaume I el Conqueridor i la del Regne de Sicília del rei Pere II el Gran en el segle XIII, en el segle XIV Jaume II el Just envià el seu fill, l’infant Alfons el Benigne, a la conquesta del Regne de Sardenya. El cert és que amb la conquesta de Sardenya, l’equilibri de les nacions occidentals de la Mediterrània es decantava clarament a favor de la Corona d’Aragó. Catalunya refermà el domini del Regne de Sardenya, que, des dels temps del primer rei de la Corona d’Aragó, Alfons el Trobador, els catalans ja havien assolit en el segle XII a l’illa.

Segons el director del Consiglio Nazionale de la Ricerche de Càller (Cagliari), el professor Francesco Cèsare Casula, Eleonora d’Arborea, reina regent del Regne d’Arborea (Sardenya), va néixer a Molins de Rei l’any 1340 i amb dos anys va viatjar a Sardenya amb la seva família. El llinatge dels Arborea és considerat com el dels autèntics representants del poble sard amb capital a Oristà (Oristano). La història dels Arborea és la història del Regne de Sardenya. Casula és el principal defensor de la tesi que fonamenta que Catalunya és l’origen de l’actual Estat italià: “El Reino de Cerdeña ha sido hecho por los catalanes. En la práctica, el estado italiano nació por los catalanes. Catalunya es el origen del estado italiano”. Garibaldi, amb el suport del rei de Sardenya Víctor Manuel II, va fundar l’Estat italià l’any 1861. Catalunya és l’origen de l’Estat italià? Ni jo m’ho podia creure. Em trobava a Càller, amb el profesore Casula, l’estava entrevistant i vaig descobrir sorprès que no sols la reina mítica de Sardenya era una molinenca, sinó que l’historiador oficial italià afirmava que l’origen del seu país érem els catalans. Per què no m’ho podia creure?

He estat educat en castellà aprenent la història de la versió oficial del Regne de Castella, la falsa versió de la història que va esborrar el rastre de la participació catalana en la descoberta d’Amèrica, la mateixa versió que posava Isabel de Castella per davant de Ferran el Catòlic d’Aragó. Amb el franquisme adquirírem un complex d’inferioritat que ens feia pensar que els francesos eren superiors a nosaltres perquè ells podien veure pel·lícules sense moure’s de la seva ciutat, mentre nosaltres havíem d’anar a Perpinyà. Bàsicament teníem la sensació de ser un país endarrerit. Amb les Olimpíades del 92 vàrem aprendre que no érem tan poca cosa.

Amb el temps vas aprenent que els lorquinos no estan en el Llobregat per casualitat, ja que fa més de 400 anys que els Requesens de Molins de Rei eren els marquesos de Vélez (Múrcia). Com també aprens que Còrdova no és del Regne de Castella i que l’escut d’armes dels Fernández de Còrdova porta les quatre barres catalanes. Si coneguéssim la nostra història sabríem que som el fruit de molta gent procedent de diferents indrets i no ens hauríem d’estranyar al conèixer que som l’origen de l’Estat italià.